CAPGROS
Diari digital
Otits mitjana aguda És la inflamació aguda de la mucosa de l’orella mitjana. És un dels diagnòstics més freqüents fets en nens. S’estima que un terç dels nens han tingut més de tres infeccions de l’orella durant els seus primers tres anys de vida. És també la causa més important de pèrdua auditiva. És un procés al qual se li ha de donar importància a a causa del fet que pot produir pèrdua de l’audició a més de destrucció estructural dels elements de l’orella mitjana.Si la inflamació aguda de l’orella mitja n’afecta totes les cavitats, ens trobem davant d’una otitis mitjana aguda i aleshores el mal d’orella és intens, al començament pulsàtil, i existeix també sordesa i febre, el timpà està tancat i per tant no hi ha supuració i és la fase de congestió. El tractament, en principi, serà mèdic i si els episodis es repeteixen freqüentment, possiblement s’haurà de valorar la necessitat de procedir a l’extirpació quirúrgica de les vegetacions adenoides. Si el dolor és més intens i continu, augmenta la sordesa i apareixen acufens (soroll a les orelles), és que la fase congestiva està evolucionant a la fase supurativa, començant, quan es perfora el timpà, a sortir líquid purulent per l’orella malalta. Això constitueix l’otitis mitjana aguda supurada i el moment en què això succeeix, el dolor cedeix bruscament, i si no és així, s’ha de pensar en una possible complicació. Durant el període en què la perforació timpànica no es tanqui, s’ha d’evitar l’entrada de qualsevol líquid a l’orella malalta. A l’inici, el tractament en aquesta fase és mèdic, però igual que en la fase congestiva, si és necessari posteriorment serà quirúrgic. Aquest ha de ser ràpid per evitar a passar a la cronicitat, amb totes les complicacions que pot comportar. Existeixen altres formes d’otitis mitjana, que no esmentarem ja que no són tan freqüents.
20 JORNADA DE PEDIATRIA AMBULATÒRIA
Revisió de la literatura recent relacionada amb l´Atenció Primària Pediàtrica
Xavier Viñallonga
20. En nens amb otitis mitjana serosa els tubs de drenatge timpànic produeixen
una milloria escassa de l´audició i de la durada del vessament.
Buñuel JC et al. Evid Pediatr 2005; 1-7. Basat en la revisió Cochrane de Lous J et al.
La revisió sistemàtica de 20 assaigs clínics aleatoritzats va mostrar que després de la implantació dels tubs l´audició millorava en 9 db als 6 mesos, en 6 db als 12 mesos i en 4 db als 2 anys. Si a més a més es practicava adenoidectomia la millora era molt menor (3.65 db als 6 mesos i 1.42 db al any). Als 5 anys ja no hi havia diferències significatives en cap dels grups.
Els nens amb tubs tenien una reducció del temps de persistència del vessament del 32% al any i del 13% als 2 anys. També tenien més timpanoesclerosi als 12 mesos.
No es van trobar diferències en el desenvolupament i la qualitat de vida.
Com a conclusió es pot dir que els tubs de drenatge milloren poc l´audició i no tenen repercussió sobre el desenvolupament del nen. Tampoc es coneixen bé les conseqüències a llarg termini de la lesió timpànica que produeixen.
L´actitud més adequada davant la otitis mitjana amb vessament en el nen sa és la conducta expectant. És recomanable reservar la intervenció pels pocs nens en els que la hipoacúsia els hi suposi un obstacle en el seu aprenentatge, comportament o relació social.
La obesidad se asocia con la otitis media serosa infantil
Un estudio realizado por investigadores de la Universidad Kyung Hee, de Seúl, muestra que la obesidad infantil y el nivel de colesterol están relacionados con el desarrollo de otitis media serosa. 03/05/2007
La obesidad infantil podría estar relacionada con el desarrollo de otitis media con derrame, un trastorno que se caracteriza por la presencia de un derrame intratimpánico que es persistente en el tiempo y que cursa sin síntomas de infección, según indica un estudio coordinado por Jong Bin Kim, del Departamento de Otorrinolaringología de la Universidad Kyung Hee, de Seúl (Corea del Sur), que se publica en el último número de Archives of Otolaryngology Head & Neck Surgery.El equipo de Kim analizó a 155 niños con edades comprendidas entre los 2 y 7 años que fueron tratados de otitis con derrame mediante tubos para drenaje durante 2004 y 2006. Tras comparar el índice de masa corporal (IMC) y los niveles de colesterol y triglicéridos de estos niños con 118 controles, los investigadores comprobaron que el IMC era mucho mayor en el primer grupo: 22 frente a 16,3, respectivamente. Asimismo, el nivel medio de colesterol total de los niños con otitis media con derrame fue de 195 miligramos por decilitro, en comparación con 159,3 en los controles. Sin embargo, las cifras de triglicéridos fueron muy parecidas en ambos grupos.ComparaciónLos autores también identificaron a los niños con otitis que presentaban obesidad, los separaron de los normopeso y compararon las pautas de tratamiento en ambos grupos."Aunque el 34,7 por ciento de los niños a los que se les drenó el líquido del oído eran obesos, no fue el exceso de peso el que más se asoció con este tipo de tratamiento, sino los niveles de triglicéridos y de colesterol total", ha explicado Kim. En todo caso, parece haber una relación directa "entre el sobrepeso u obesidad y la aparición y persistencia de este tipo de infección, por lo que se debería estudiar más detenidamente cuál es la incidencia de la otitis media con derrame en los niños que tienen obesidad o más riesgo de sobrepeso".
