Jo, els papes i uns amics vam pensar en fer el cap d'any a les muntanyes i així jo coneixeria la neu però com que estava una mica enfebrat i amb otitis els papes van decidir marxar sense mi. No els hi guardo rancor però d'aquesta se'n enrecordaran, ja arribarà el dia que jo els deixi penjats, això si vaig estar d'allò més bé amb la tieta Montse i el padrins de Castelldans amb els meus cosinets i també amb el Max que varem compartir febrades i bones estones de joc.
Una abraçada,
