La Verge de Montserrat va ser declarada santa patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. No se sap gens sobre origen de l'estàtua, encara que conta la llegenda que uns pastors estaven pastorant les seves ovelles prop de Montserrat i van descobrir la imatge de fusta en una cova, enmig d'una misteriosa resplendor i cants angelicals. Per ordre del bisbe de dur-la a la catedral, va començar la processó, però no va arribar a la seva destinació, ja que l'estàtua es va començar a posar increïblement pesada i difícil de manejar. Llavors va ser dipositada en una ermita propera, i va romandre allí fins que es va construir el monestir benedictí d'avui dia. Aquesta llegenda no s'ha pogut confirmar. També es creu que els primers monjos del lloc van aconseguir una estàtua que anés d'acord amb l'església romànica original. Es creu que aquesta estàtua és la mateixa que ara es venera i que va ser posada prop del retaule o contra una paret, ja que el negre de l'estàtua no està curosament distribuït.
Gairebé tota l'estàtua és daurada, excepte la cara i les mans de la Verge, i la cara, les mans i els peus del Nen. Aquestes parts tenen un color entre negre i castany. A diferència de moltes estàtues antigues que són negres, a causa de la naturalesa de la fusta o a l'efecte de la pintura original, el color fosc de la Verge de Montserrat se li atribueix al fum d'innombrables veles i llums que durant segles s'han encès davant la imatge dia i nit. Amb el transcurs del temps el fum s'ha anat introduint en la figura, ennegrint-la gradualment. En virtut d'aquesta coloració, la Verge està catalogada entre les Verges Negres
VIROLAI A NOSTRA SRA. DE MONTSERRAT
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d'or els angelets
serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins
baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell
blau.
Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és
posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu
Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de
salvament.
