El Cotxet !!!

Hola amics i amigues, Aquest és el meu cotxet de carreres, és del color del Renault de Fernando Alonso. Està molt bé l'únic problema és que no el podrè conduir jo sinò que el conduiràn el papa i la mama. L'avantatge és que de moment no em podràn retirar els punts, jijij. Proximament tindrè més fotos de l'habitació i del cotxet que es veuràn més bé. D'aquí a 1/2 hora, vaig a Monitors, Registre, bueno això que em mesuren les ganes que tinc de sortir. A l'Oriol li toca dissabte, a veure primer ho proves tu i ja em diràs el què? Vinga una abraçada a tots i ànims a l'Oriol que ja et falta poc, menys que a mi. Ciao !!! Sergi.

Ostres la mama, no s'en perd ni una, quina sort !!!

En aquesta foto, evidentment no sóc jo, sinó la meva mama. Si afineu la vista veureu que la mama té una panxa "cervezera" doncs si senyors sóc jo. Durant aquest mesos he tingut sort perque la meva mare no ha parat de fer coses i jo, com si d'un arxiu arxiu en un correu-e adjuntat es tractés, també ho he pogut fer. En aquesta ocasió es tractava d'un dinar, berenar, platja, festuki a casa l'Aldo....òstia l'Aldo, un dels tiets més catxondos que tinc.Els de la foto són el tiet Roc , el tiet Dani i la Guapa infermera, Carmina, per què ens entenguem, la infermera del meu cosí Martí. Espero que un cop sorti puguem continuar fent festetes d'aquestes, a per cert Roc, una abraçada i recupera't aviadet que m'has d'ensenyar moltes cosetes. Ciao!!!

El Papa i el tiets esportistes

Bon dia companys, Aquesta és una petita mostra de l'equip d'esqui de fons del Baix Pirineu; Aquesta diada es va cel·lebrar amb motiu de l'stage de preparació a la petita vila francesa de Cabanes, petita població molt acollidora ubicada del sud de França. En aquesta ocasió el coach, Roc, es qui tira la foto i el papa com no, no deixa de fer el ruc. Jo i la mare aquest hivern no podrem esquiar però tot i així acaompanyarem el pare. A veure si aquesta temporada s'apunta algú més. Records a l'Aléx i la Maria. Fins aquest hivern; que ja falta poc esquiadors.

En Martí

Ja tinc ganes de sortir i jugar amb els meus cosinets, el Martí el gran , el Lluc i l'Oriol. Aquest últim està amb la mateixa situació que jo, vull dir que encara és dins la panxa de la tienta i té previst sortir més o menys com jo, però com diria el porquet de warner..eso..eso..eso...eso..no es todo amigos, aquesta només és la Banda de Papa; Per la banda de las Mare tinc 4 cosinets més, el Pol el gran, el Quim, la Martina i el Gerard, aquest ja són més grans i com no m'espalvil...ui...ui... ja puc correr. Us deixo un link per què així ens anem coneixent. Una abraçada a tots i totes !!! http://llucgonzalez.blogspot.com

La meva primera foto

Hola Companys i companyes amants de la fotografia i perque no, de la ciència...aquesta és la meva primera fotografia i no per ser la primera és la menys impressionant, el contrari és impressionant, més que res per l'avaçn tecnològic que implica i pel fet que el papa i la mama em poguin veure quan només tinc tres mesets de vida. A veure que us sembla? Una abraçada a tots.

La Hora Esperada

Sembla mentida la impaciència que un pot generar esperant algú que ni tant sols conèixes. Dones per suposat que serà puntual però, que ho vas ser tu? i ella? Jo vaig tardar quinze dies...a veure què fara el Ferran. De moment no sembla que volgui sortir, està molt bé ell dins aquell medi aquós, fresquet i aillat de les calorades. La intenció d'aquest blog és que part de la família que viu més lluny el poguin veure amb la comoditat de tant sols esciure una adreça en aquest món tant tecnològic i alhora tant ràpid, com és internet.