Ostres la mama, no s'en perd ni una, quina sort !!!

En aquesta foto, evidentment no sóc jo, sinó la meva mama. Si afineu la vista veureu que la mama té una panxa "cervezera" doncs si senyors sóc jo. Durant aquest mesos he tingut sort perque la meva mare no ha parat de fer coses i jo, com si d'un arxiu arxiu en un correu-e adjuntat es tractés, també ho he pogut fer. En aquesta ocasió es tractava d'un dinar, berenar, platja, festuki a casa l'Aldo....òstia l'Aldo, un dels tiets més catxondos que tinc.Els de la foto són el tiet Roc , el tiet Dani i la Guapa infermera, Carmina, per què ens entenguem, la infermera del meu cosí Martí. Espero que un cop sorti puguem continuar fent festetes d'aquestes, a per cert Roc, una abraçada i recupera't aviadet que m'has d'ensenyar moltes cosetes. Ciao!!!